1876
Neix al Vendrell
El 29 de desembre del 1876 neix a El Vendrell. El seu pare, Carles Casals Riba, era músic i organista del Vendrell. La seva mare, Pilar Defilló Amiguet, havia nascut a Puerto Rico i, li va transmetre el sentit de la justícia i la pau.
1882
Primera actuació musical
El 27 d’abril fa la seva primera actuació musical, com a segon soprano al cor del Vendrell. El seu pare li comença a impartir classes de música i de piano. Inicia els estudis de primària a l’Escola Montserrat del Vendrell.
1883
Primera composició
Col·labora amb el seu pare en la composició d’una partitura per a una representació dels Pastorets, Los Pastorcillos en Belén. Comença a estudiar violí.
1885
La carabasseta
El seu pare i el “Peret”, el barber, li construeixen la carabasseta, considerat com el seu primer violoncel. Toca per primera vegada l’orgue del Vendrell.
1888
Primer contacte amb el violoncel i inici dels estudis a Barcelona
Un trio de música de cambra, amb Josep Garcia com a violoncel·lista, fa un concert al Centre Catòlic del Vendrell. És la primera vegada que Pau Casals veu i sent un violoncel, i decideix que és l’instrument que vol tocar. A finals d’estiu viatja a Barcelona amb la seva mare i inicia els estudis de cinc anys a l’Escola Municipal de Música amb Josep Rodoreda com a professor de composició i Josep Garcia com a professor de violoncel. El seu pare li compra un violoncel de tres quarts.
1889
Primeres actuacions musicals
Comença a tocar al Cafè Tost de Barcelona set dies a la setmana, tres hores cada nit per 4 pessetes. Durant l’estiu a Sant Salvador, fa el seu primer concert a Tarragona.
1890
Descobriment de les Suites per a violoncel sol de J.S. Bach a Barcelona
Assisteix a un concert a Barcelona dirigit per Richard Strauss. Descobreix les sis Suites per a violoncel sol de Johann Sebastian Bach (Ed. Grützmacher) al carrer Ample de Barcelona. El seu pare li compra un violoncel gran.
1891
Isaac Albéniz i amistat amb Enric Granados
El 23 de febrer participa en un concert benèfic per a l’actriu còmica Concepció Palà al Teatre Novedades de Barcelona. Isaac Albéniz escriu una carta de recomanació per a Pau Casals al comte de Morphy, mecenes i secretari de la reina regent d’Espanya, Maria Cristina. Comença a treballar a La Pajarera, un cafè situat a la plaça de Catalunya, amb actuacions cada nit formant trio amb Ibarguren i Armengol. El grup s’estén a sis membres i passen a formar part de l’anomenat Sextet de la Pajarera. Durant aquest any coneix el compositor Enric Granados, amb qui comença una llarga amistat.
1893
Beca de la reina Maria Cristina i inici dels estudis a Madrid
A la primavera es gradua amb honors per l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Viatja a Madrid i la reina Maria Cristina li concedeix una beca de 250 pessetes mensuals. Inicia la seva segona etapa de formació musical a Madrid, al Conservatorio de Música y Declamación, amb Jesús de Monasterio com a professor de música de cambra. Durant aquests anys, estableix una relació personal amb la reina Maria Cristina, que esdevé la seva protectora.
1894
Primeres gires per Espanya
Al novembre, debuta al Cafè Romero de Madrid, formant part d’un quartet amb el violinista Julio Francés, el viola Rafael Gálvez, Peralta de segon violí i José Güervós com a pianista. A final del 1894 i inici del 1895, comença una gira per diverses províncies d’Espanya amb el tenor Damiàn Roura, el pianista Saturnino Fresno i el violinista Julio Francés.
1895
Brussel·les i pèrdua de la beca
El 14 de febrer és nomenat Cavaller de la Reial Ordre d’Isabel la Catòlica. Viatja a Brussel·les amb una carta de recomanació de François Gavaërt, director del Conservatori de Música. Després de les proves d’accés, amb Édouard Jacobs, Pau Casals renuncia a entrar al conservatori. La reina Maria Cristina li retira la pensió. Decideix anar a París, on passa uns temps difícils i d’incertesa professional. A final del 1895 torna a Barcelona.
1896
Primers alumnes i concerts a Barcelona
S’instal·la al núm. 6 de la plaça de Catalunya. Comença a fer classes particulars de violoncel i té com a primera alumna Francesca Vidal. Al maig s’incorpora com a professor a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i al novembre el nomenen professor de violoncel del Conservatori del Liceu. Comença a fer concerts en petites societats de Barcelona, com ara l’Ateneu Barcelonès i l’Ateneu Gracienc. Coincideix a Barcelona amb Isaac Albéniz, Agustín Rubio, Enrique Fernández Arbós, Enric Granados i Saint-Saëns.
1897
Col·laboracions musicals amb Enric Granados
Formació del Quartet Crickboom amb Pau Casals al violoncel, Mathieu Crickboom i Josep Rocabruna al violí i Rafael Gálvez a la viola. Pau Casals inicia una gira per Espanya amb Enric Granados i Mathieu Crickboom. La reina Maria Cristina li regala un violoncel nou, un Guarnerius.
1898
Holanda i el Sextet d’Espinho a Portugal
El juliol toca a Holanda per a la reina Wilhelmina. A finals d’any forma part del Sextet d’Espinho a Portugal i toca per al rei Carles I i la reina Amèlia.
1899
Concert davant la reina Victòria d’Anglaterra i debut internacional a París
Pau Casals viatja a París i s’instal·la a casa de la cantant nord-americana Emma Nevada. El 20 de maig debuta a Londres al Crystal Palace amb el Concert en re menor de Lalo i el 20 d’agost actua en un concert privat davant la reina Victòria d’Anglaterra, a l’illa de Wight. Torna a París i, a finals d’any, fa el seu debut internacional amb el gran director francès Charles Lamoureux al Teatre de la República de París.
1900
Residència a París i col·laboracions musicals
Estableix la seva residència a París i inicia la seva gran carrera com a solista internacional. Comença la col·laboració musical amb el pianista Harold Bauer. Realitza concerts a Sant Sebastià i al Teatro de la Comedia de Madrid, entre d’altres.
1901
Primer viatge als Estats Units
Al novembre, fa el seu primer viatge als Estats Units per realitzar una gira amb la cantant Emma Nevada, el pianista Léon Moreau i el flautista Daniel Marquesí, fins al juny del 1902.
A San Francisco, pateix un accident a la mà esquerra mentre puja al mont Tamalpais que l’obliga a abandonar la gira. Durant aquests mesos, s’instal·la a la casa de Michael Stein i inicia una llarga amistat amb els seus fills, Gertrude i Leo Stein.
La reina Maria Cristina li entrega la Gran Creu de Cavaller de la Reial Ordre de Carles III.
1903
Gira per Amèrica del Sud amb el pianista Harold Bauer i el violinista Moreira de Sa
El 3 de maig inicia una gira amb Harlold Bauer i Moreira de Sa per Amèrica del Sud.
1904
Debut al Carnegie Hall i concert a la Casa Blanca
Inicia el seu segon viatge als Estats Units, aquest cop com a solista. El 12 de gener fa la seva primera actuació al New Lyceum Theatre a Nova York, on interpreta el Concert en re menor de Haydn amb l’American Symphony Orchestra. El 15 de gener és convidat a tocar a la Casa Blanca pel president Theodore Roosevelt. El 9 de març fa el seu debut al Carnegie Hall de Nova York, on interpreta el Don Quixot de Richard Strauss. El maig inicia la seva segona gira per Amèrica del Sud amb Harold Bauer.
1905
Primer viatge a Rússia i inici de la relació amb Guilhermina Suggia
A París s’instal·la al número 20 de Vil·la Molitor. Inicia una relació sentimental amb la violoncel·lista portuguesa Guilhermina Suggia. Comença un dels anys més actius de la seva vida. Toca a Berlín, Brussel·les, París, Frankfurt, Londres i Sant Petersburg, entre d’altres.
El novembre fa el seu primer viatge a Rússia, per actuar en un concert a la Sala de la Noblesa de Sant Petersburg, i inicia així els primers contactes amb els cercles musicals de Moscou: el pianista Alexander Siloti, els compositors Rimski-Kórsakov, César Cui, Glazunov i Aleksandr Skriabin.
1906
Consolidació de la carrera com a solista i creació del Trio Cortot-Thibaud-Casals
Comença una imparable relació de concerts i actuacions musicals per tot Europa.
El 18 de desembre del 1906, juntament amb el pianista Alfred Cortot i el violinista Jacques Thibaud, crea el Trio Cortot-Thibaud-Casals. Al desembre, el trio fa el seu debut en un concert a Lilla (França), i es converteix en una de les formacions musicals més importants del moment.
1909
Vinculació amb la Classical Concert Society de Londres i la Northlands School
El 20 d’octubre és convidat per Edward Speyer a tocar al Bechstein Hall per a la Classical Concert Society de Londres.
Inicia la seva amistat amb el pianista i compositor Donald Francis Tovey i amb els membres de la Northlands School: Sophie Weisse, Julius Röntgen, Robert Trevelyan, Jelly d’Aranyi, Adila Fachiri, etc.
1910
Debut a Viena i construcció de la casa de Sant Salvador, el Vendrell
El mes de novembre fa el seu debut a Viena interpretant el Concert en do sostingut menor d’Emánuel Moór al Gran Saló de la Musikverein, amb l’Orquestra Filharmònica de Viena dirigida per Franz Schalk.
Es construeix una casa d’estiueig davant la platja de Sant Salvador, al municipi del Vendrell, per passar els estius amb la seva mare, els germans i la família.
1911
Concerts a Budapest i Anglaterra
Continua les seves imparables actuacions musicals. El maig toca a Budapest amb Eugène Ysaÿe i Raoul Pugno, el març toca al Queen’s Hall de Londres, l’abril actua com a solista a Budapest i més tard ho fa a Londres interpretant els Dos concerts de Chelsea de Donald Francis Tovey.
1912
Concerts amb Eugène Ysaÿe i George Enescu
El gener, interpreta amb Eugène Ysaÿe el Doble concert de Brahms a Moscou i Sant Petersburg, i el 20 de febrer al Gran Hall de la Musikverein de Viena. El febrer, toca el Triple concert de Beethoven amb Donald Francis Tovey i George Enescu a Budapest. El 21 de març rep la Medalla d’Or de la Philharmonic Society de Londres.
1913
Coneix Susan Metcalfe i abandona París com a residència habitual
Coneix la cantant nord-americana Susan Metcalfe després d’un concert a Berlín. Deixa la casa de Vil·la Molitor a París. El 14 de desembre fa l’últim concert a Sant Petersburg.
1914
Casament amb Susan Metcalfe i debut a la Metropolitan Opera House de Nova York
El març s’embarca cap a Nova York. El 4 d’abril es casa a New Rochelle (NY) amb Susan Metcalfe i inicien una gira junts pels Estats Units. El 13 de desembre fa el primer concert a la Metropolitan Opera House de Nova York, on interpreta el Concert de Saint-Saëns i el Kol Nidrei de Bruch, amb l’Orquestra de l’Òpera i el director Richard Hageman. El 28 de febrer fa un concert amb Harold Bauer al Symphony Hall de Boston i més tard toca amb l’Orquestra Simfònica de Boston el concert de Lalo dirigit per Karl Muck.
1915
Primers enregistraments amb la Columbia Graphophone Company
El 15 de gener fa la primera gravació de la Salut d’Amour d’Elgar, el Largo Ombra mai fu de Xerxes de Händel, Melodia en fa de Rubinstein i el segon moviment (adagio) del Concert per a violoncel en re menor de Tartini. Al cap d’uns dies fa la segona gravació del Kol Nidrei de Bruch, una Danza Española, núm. 2 de Popper, Le cygne de Saint-Saëns i una Romança de Campagnoli.
Entre el 1915 i el 1924, Pau Casals enregistra més de 50 obres breus i diferents per a la Columbia Graphophone Records.
1916
Estrena de l’òpera Goyescas i mort d’Enric Granados
El 28 de gener del 1916, Enric Granados estrena la seva òpera Goyescas a la Metropolitan Opera House de Nova York. Pau Casals ajuda el seu amic amb els assaigs i preparatius de l’obra.
El 24 de març, mor Enric Granados i la seva muller, Amparo, quan el vaixell Sussex, amb el qual viatjaven de retorn a Europa, és torpedinat per un submarí alemany. Participa en el concert benèfic a la Metropolitan Opera House organitzat per als fills del seu amic Enric Granados, juntament amb Paderewski i Fritz Kreisler.
1917-1918
Rebutja tocar a Rússia
Continua els concerts per Europa i els Estats Units i les seves gires amb Harold Bauer. A l’octubre, després de la Revolució Russa, Pau Casals decideix no tornar a tocar en aquest país com a rebuig a les seves polítiques i en suport a la situació viscuda per amics seus com Alexander Siloti.
1919
Gira per Mèxic i creació de l’Orquestra Pau Casals
El 10 de gener actua a la Ciutat de Mèxic amb l’Orquestra Simfònica de la Ciutat, dirigida per Josep Rocabruna, i inicia així una gira de tres setmanes pel país. El 14 d’abril actua al Bohemian Club de Nova York amb Rachmaninov. A la primavera torna a Barcelona. El juny inicia el projecte de creació de l’Orquestra Pau Casals.
1920
Creació de l’École Normale de Musique de Paris i concert inaugural de l’Orquestra Pau Casals
Els mesos de gener i febrer fa una gira pels Estats Units. Funda, juntament amb Alfred Cortot i Jacques Thibaud, l’École Normale de Musique de Paris, on realitza cada estiu cursos d’interpretació. El 13 d’octubre té lloc el primer concert de l’Orquestra Pau Casals al Palau de la Música Catalana.
1921
Continua la seva carrera de solista
Entre els anys 1921 i 1930, continua fent concerts cada any a Anglaterra amb l’Orquestra Hallé de Manchester, la Filharmònica i la Simfònica de Londres i la Filharmònica Reial de Londres, i fins al 1928 realitza una gira anual pels Estats Units, on actua com a solista amb Harold Bauer, Thibaud i Mednikoff, entre d’altres.
1922
Debuta com a director al Carnegie Hall de Nova York
El 7 d’abril debuta com a director al Carnegie Hall de Nova York, amb la direcció de l’obertura Coriolà i la simfonia “Pastoral” de Beethoven, la Simfonia núm. 1 de Brahms, i el Preludi i la Mort de l’Amor de Tristany.
1926
Creació de l’Associació Obrera de Concerts
El maig crea l’Associació Obrera de Concerts amb l’objectiu d’apropar la música a la classe treballadora.
1927
Centenari de Beethoven i fill predilecte del Vendrell
El març és convidat a tocar i dirigir l’Orquestra Filharmònica de Viena amb motiu del centenari de la mort de Beethoven. Amb l’Orquestra Pau Casals organitza el Festival Beethoven amb la participació d’Eugène Ysaÿe com a director. A l’estiu continua les seves gires amb el Trio Cortot-Thibaud-Casals.
Al juliol rep un homenatge multitudinari al Vendrell dels membres de la seva orquestra i de la seva vila nadiua, que el nomena fill predilecte.
1928
Últim concert com a solista als Estats Units
El 26 de febrer realitza el seu últim concert com a solista als Estats Units, al Town Hall de Nova York, amb Nicolai Mednikoff al piano. La relació de Pau Casals amb Susan Metcalfe es refreda, la qual cosa els porta a una separació definitiva.
1929
Inici de la gira per Europa
Pau Casals inicia un nou programa de gires per tot Europa, tocant a Praga, Bucarest, França, Anglaterra, Suïssa, Itàlia, i el desembre a Budapest acompanyat per Otto Schulhof, per primera vegada des del 1914.
1931
Proclamació de la Segona República Espanyola
L’11 de març, mor la seva mare, Pilar Defilló, a Sant Salvador. El 14 d’abril es proclama la Segona República, en què Pau Casals participa i s’implica personalment formant part de la Junta de Música de Catalunya.
1933
Rebuig de tocar a l’Alemanya nazi i fi del Trio Cortot-Thibaud-Casals
El Trio Cortot-Thibaud-Casals es dissol i es finalitza una unió que havia durat vint-i-set anys. Participa en el Festival Brahms de Viena amb Huberman, Schnabel i Hindemith.
Rebutja la invitació de Wilhelm Furtwängler per anar a tocar amb la Filharmònica de Berlín, per a la temporada del 1934, a causa de l’arribada al poder d’Adolf Hitler i manifesta la seva posició de no tornar a tocar a Alemanya mentre “la seva vida musical no sigui lliure”.
1934
Doctor honoris causa per la Universitat d’Edimburg i fill adoptiu de Barcelona
Pau Casals és nomenat, juntament amb Albert Schweitzer, doctor honoris causa per la Universitat d’Edimburg. La ciutat de Barcelona homenatja Pau Casals: el fa fill adoptiu, li entrega la Medalla de la Ciutat i s’inaugura l’avinguda de Pau Casals.
1935
Fill adoptiu i Medalla d’Or de Madrid
A l’abril, Donald Francis Tovey dirigeix a Barcelona la segona interpretació del seu Concert per a violoncel. El desembre és nomenat fill adoptiu de Madrid i se li concedeix la Medalla d’Or d’aquesta ciutat.
1936
Inici de la Guerra Civil espanyola i enregistraments de les Suites de Bach
El 18 de juliol, durant un assaig amb l’Orquestra Pau Casals al Palau de la Música Catalana, Pau Casals rep la notícia de l’alçament militar. L’Orquestra Pau Casals es dissol. Pau Casals continua realitzant gires per Europa i Amèrica del Sud portant a terme concerts benèfics per a queviures, roba i medicaments.
Entre els anys 1936 i 1939, Pau Casals enregistra a Londres i a París les Sis Suites per a violoncel sol de Johann Sebastian Bach.
1937
Concerts per Europa i gira per Amèrica del Sud
Entre l’abril i el maig realitza diversos concerts a Amsterdam, Praga, Viena, Budapest, Bucarest, Zuric i París. Uns dies més tard inicia una gira de dos mesos per Amèrica del Sud, on no havia tornat des del 1904. El 17 de novembre, enregistra el Concert per a violoncel en do major de Donald Francis Tovey, amb l’Orquestra de la BBC, dirigida per Adrian Boult.
És nomenat president honorari del Comitè de Músics dels Estats Units per ajudar a la democràcia a Espanya.
1938
Últim concert a Barcelona i gira pel Nord d’Àfrica
El febrer inicia una gira pel Nord d’Àfrica passant per Rabat, Casablanca, Orà, Alger i Tunísia. El 19 d’octubre fa el seu últim concert a Catalunya al Gran Teatre del Liceu de Barcelona en benefici de la Societat d’Ajuda als Infants. A finals d’octubre toca a Bèlgica, el novembre fa diversos concerts a Praga, Zagreb, Bucarest, Istanbul i Atenes i el desembre toca al Caire i Alexandria.
1939
Exili a Prada de Conflent
El mes de gener marxa a l’exili. Després d’una curta estada a París a casa de Maurice Eisenberg, se’n va a Prada de Conflent (Pirineus Orientals) on s’instal·la al Grand Hotel. Comença la seva campanya d’ajuda als refugiats espanyols.
El 28 de març, Casals fa un concert benèfic per als infants víctimes de la Guerra Civil espanyola al Royal Albert Hall de Londres.
El 12 de novembre toca els concerts de Lalo i de Saint-Saëns amb l’Orquestra Lamoureux de París, en commemoració dels quaranta anys del seu debut a París.
1940
Ajuda als refugiats i víctimes de la Segona Guerra Mundial
El 13 de juny els alemanys entren a París. Pau Casals decideix abandonar França des de Bordeus a bord del Champlain cap a Amèrica del Nord. A punt d’embarcar, el Champlain és bombardejat pels alemanys. Torna a Prada on s’instal·la amb Francesca Capdevila i la família de Joan Alavedra a la Vil·la Colette.
Continua la seva ajuda als refugiats espanyols i organitza concerts benèfics per a la Creu Roja i la Legió Francesa a la França no ocupada per ajudar a les víctimes de la Segona Guerra Mundial (Montauban, Tolosa, Montpeller, Grenoble, Besiers, Bordeus).
1945
Gira per Anglaterra i silenci musical
El 27 de juny, un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, fa un concert al Royal Albert Hall de Londres, amb l’Orquestra Simfònica de la BBC dirigida per Adrian Boult. En finalitzar el concert Pau Casals transmet un missatge a Catalunya a través dels estudis de la BBC.
Decideix no tornar a tocar els països aliats com a protesta per la seva immobilitat davant del règim del general Franco.
Rebutja els doctorats honoris causa de les universitats d’Oxford i Cambridge.
1946-1949
Primers alumnes a Prada
Continua la seva campanya d’ajuda als refugiats. El maig visita la tomba del poeta Frederic Mistral a Maillané.
El 18 de juliol publica una carta al diari londinenc News Chronicle en el desè aniversari de l’inici de la Guerra Civil espanyola, “Why Franco must go”.
El 7 de novembre és nomenat gran oficial de la Legió d’Honor Francesa.
A finals del 1946 Pau Casals accepta el seu primer alumne de violoncel a l’exili: Bernard Greenhouse. Continua treballant en les seves composicions i donant classes a nous deixebles que arriben d’arreu del món com Zara Nelsova o Madeline Foley.
1950
Inici del Festival Bach
Sota la iniciativa d’Alexander Schneider, el 2 de juny s’inicia el primer Festival de Prada, el Festival Bach, en commemoració del bicentenari de la mort del compositor.
Pau Casals torna als escenaris. Es crea l’Orquestra del Festival formada per músics d’arreu del món.
1951
Festival Bach, Mozart, Beethoven a Perpinyà
El juliol se celebra el segon Festival de Prada, el Festival Bach, Mozart, Beethoven, al Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà, amb la participació de la pianista Myra Hess. Coneix Marta Montañez, que assisteix al Festival amb el seu oncle Rafael Montañez. El setembre dirigeix a Zuric dues de les seves composicions: La Sardana per a violoncels i Els tres reis, part de la seva composició d’El Pessebre. El 30 de desembre és nomenat pel Govern espanyol republicà a l’exili Maestrante de la Orden de Liberación de España.
1952
Visita i masterclasses a Zermatt
A l’estiu se celebra el tercer Festival de Prada a l’Abadia de Sant Miquel de Cuixà.
Pau Casals participa per primera vegada en l’Acadèmia Musical d’Estiu de Zermatt. Des d’aquest any fins al 1966, imparteix cada any masterclasses d’interpretació, juntament amb altres músics com el violinista Sándor Végh, Carl Engel, Willy Hauslein i Emil Hauser.
1955
Primera visita a Puerto Rico
El 18 de gener mor Francesca Capdevila. Pau Casals viatja a Catalunya per primera vegada des del seu exili, per enterrar la seva esposa al cementiri del Vendrell. Després d’una breu visita a la casa de Sant Salvador, torna a Prada de Conflent.
L’11 de desembre fa el seu primer viatge a Puerto Rico, acompanyat per Marta Montañez. El 17 de desembre participa en un homenatge a la casa natal de la seva mare, Pilar Defilló, a Mayagüez.
1956
Creació del Festival Casals de Puerto Rico i homenatge a la Sorbona de París
Sota la iniciativa d’Abe Fortas i el governador Luis Muñoz Marín, es gesta la creació dels Festivals Casals Inc., amb Pau Casals de director musical i Alexander Schneider com a assistent musical. A l’estiu participa en el Festival de Prada i a l’Escola d’Estiu de Zermatt.
El 10 d’octubre, rep un homenatge a la Sorbona de París amb motiu del seu 80è aniversari i el 57è aniversari del seu debut a París. Pau Casals dirigeix un grup de 102 violoncel·listes interpretant la seva Sardana per a violoncels.
A finals de novembre torna a Puerto Rico, acompanyat per Marta Montañez, el seu germà Enric i la seva dona, i s’instal·la al barri de Santurce de San Juan de Puerto Rico, en una casa situada al carrer Bucaré.
1957
Primer Festival Casals i casament amb Marta Montañez
El 16 d’abril pateix un atac de cor durant un assaig amb l’Orquestra del Festival, al Teatre de la Universitat de Puerto Rico. La direcció del Festival Casals decideix continuar els concerts en homenatge a Pau Casals, sota la direcció d’Alexander Schneider. El 3 d’agost, Pau Casals i Marta Montañez es casen a San Juan de Puerto Rico.
París, 1957. Fons Pau Casals.
Primer Concurs Internacional de violoncel Pau Casals a París
Viatja amb la seva esposa Marta a París, i uns dies més tard s’instal·len a un apartament al costat de l’Hotel Thermal de Molitg les Bains, per assistir als Festivals de Prada. A finals d’agost assisteix a l’Acadèmia d’Estiu de Zermatt.
A l’octubre se celebra el Primer Concurs Internacional de Violoncel Pau Casals a París, amb la presidència de Pau Casals i la participació com a jurat dels violoncel·listes Barbirolli, Maurice Eisenberg, Gaspar Cassadó, Fournier i Mstislav Rostropovich, entre d’altres.
1958
Concert a les Nacions Unides i nomenament per al Premi Nobel de la Pau
El setembre, juntament amb el violinista Sándor Végh i el pianista Mieczyslaw Horszowski, participa en un concert homenatge a la casa nadiua de Beethoven a Bonn.
El 24 d’octubre és convidat pel secretari general de les Nacions Unides, Dag Hammarskjöld, a fer un concert a l’Assemblea General per commemorar el Dia de les Nacions Unides. El concert, juntament amb el “missatge de pau” que Pau Casals havia gravat uns dies abans a Ginebra, va ser retransmès per ràdio a més de quaranta països. Pau Casals és nomenat per al Premi Nobel de la Pau.
1960
Masterclasses a Berkeley, Marlboro i estrena d’El Pessebre a Acapulco
A la primavera va a Califòrnia per realitzar una sèrie de masterclasses a la Divisió de Música de la Universitat de Berkeley. El juliol, és convidat pel seu amic i pianista Rudolf Serkin a dirigir una sèrie de masterclasses a l’Escola de Música d’Estiu de Marlboro, al sud de Vermont (EUA), i es converteix, des del 1962, en una cita anual fins al 1973.
El 17 de desembre del 1960, s’estrena l’oratori El Pessebre al Fuerte de San Diego, a Acapulco (Mèxic).
1961
Concert a la Casa Blanca. Visita al Japó i Israel
L’abril Pau Casals fa una visita de tres setmanes pel Japó i realitza un concert amb el seu deixeble Takeichiro Hirai.
El setembre visita per primera vegada Israel, per a participar com a jurat al III Concurs Internacional de Violoncel Pau Casals i al Tercer Festival de Música d’Israel.
El 13 de novembre Pau Casals és convidat per John Fitzgerald Kennedy a fer un concert a la Casa Blanca acompanyat per Alexander Schneider i Mieczyslaw Horszowski.
1962
Inici de la gira internacional de l’oratori El Pessebre
El 19 d’abril, amb el concert de l’oratori El Pessebre celebrat al Memorial Opera House de San Francisco, anuncia la seva intenció d’embarcar-se en una croada personal per la dignitat humana, la fraternitat i la pau.
Durant els deu anys següents, Pau Casals dirigirà El Pessebre arreu del món.
1963
John Fitzgerald Kennedy li concedeix la Medalla de la Llibertat
El 16 de juny, dirigeix La Passió segons Sant Mateu, de Johann Sebastian Bach, al Carnegie Hall a Nova York.
A principis d’octubre Pau Casals torna a Londres, després de divuit anys, per a dirigir El Pessebre. El 24 d’octubre, El Pessebre és interpretat a la seu de les Nacions Unides, a Nova York amb l’Orquestra del Festival Casals i el Cor de l’Orquestra de Cleveland.
El president dels Estats Units, John Fitzgerald Kennedy, li concedeix la Medalla Presidencial de la Llibertat.
1964
El 15 de juny, Pau Casals dirigeix al Carnegie Hall de Nova York La Creació de Haydn. El 10 d’abril, dirigeix El Pessebre a Budapest, on es retroba amb el seu amic i compositor Zoltán Kódaly. És nomenat Membre Honorari de l’Acadèmia de Música de Viena.
1966
Nomenament de fill predilecte de San Juan de Puerto Rico
El 17 de juny, és nomenat fill predilecte de San Juan de Puerto Rico. A l’estiu, és l’últim any que assisteix al Festival de Prada i a l’Escola d’Estiu de Zermatt. El setembre, Pau Casals dirigeix El Pessebre a Sant Miquel de Cuixà.
El desembre, amb motiu del seu 90è aniversari, rep nombrosos homenatges públics, entre els quals cal destacar el que li van fer els vendrellencs a Molig (França), i el de Puerto Rico amb una recepció realitzada al pati de la Fortaleza amb l’assistència del vicepresident dels Estats Units, Hubert Humphrey.
1967
Dirigeix El Pessebre al Constitution Hall de Washington DC
El 21 d’octubre, és convidat per l’Associació de les Nacions Unides a dirigir El Pessebre al Constitution Hall de Washington DC per commemorar el Dia de les Nacions Unides. Després del concert, Pau Casals manté una entrevista amb el president Lyndon B. Johnson, a la Casa Blanca.
Rep el premi Axacan Memorial de la Universitat de Georgetown, a Washington DC a principis de novembre i dirigeix El Pessebre a San Salvador (El Salvador).
1971
Concert i estrena de l’Himne de les Nacions Unides
El maig és convidat per l’OEA (Organización de Estados Americanos) a realitzar un concert a la Pan American Union Building de Washington DC.
Rep la Gran Creu de l’Ordre del Mèrit Nacional de França.
El 24 d’octubre participa en el concert del Dia de les Nacions Unides, a la seu de l’Assemblea General, a Nova York. Estrena l’Himne a les Nacions Unides, i el secretari general, U Thant, li fa entrega de la Medalla de la Pau.
1972
Creació de la Fundació Pau Casals
El 30 de març, dirigeix la seva Sardana per a violoncels i l’Himne a les Nacions Unides, durant un concert a l’Arizona State University.
Al juny crea, juntament amb la seva esposa Marta, la Fundació Pau Casals amb seu al Vendrell.
1973
Últim concert a Israel i mort a San Juan de Puerto Rico
El 22 de maig realitza un concert commemoratiu de la Carta de l’Organització dels Estats Americans (OEA), al Kennedy Center de Washington DC.
El juny, assisteix al Festival Casals, celebrat al Carnegie Hall i al Central Park de Nova York. Del 16 de juliol al 26 d’agost del 1973, participa en el 13è Festival de Música d’Israel, on Pau Casals realitza el seu últim concert.
A finals de setembre, a Puerto Rico, pateix un atac de cor irreversible. El dia 22 d’octubre mor a l’Hospital de Auxilio Mutuo de San Juan de Puerto Rico i uns dies més tard és enterrat al Cementiri Commemoratiu de San Juan de Puerto Rico.
1979
Retorn de les seves despulles a Catalunya
A principis de novembre, complint amb la voluntat de Pau Casals de ser enterrat a la seva terra natal el dia que la democràcia tornés al seu país, les seves despulles són traslladades a Catalunya, on avui dia reposen al cementiri del Vendrell.
