Pau Casals defensà la pau com un objectiu prioritari i va posar la seva música al servei dels ideals de pau, justícia i llibertat que ell considerava sagrats. Després de la II Guerra Mundial, va protestar amb el seu silenci pel fet que els aliats van mantenir la dictadura del General Franco. En aquest context de la Guerra Freda i l’amenaça nuclear, va mobilitzar-se en favor de la pau i la democràcia fins el final de la seva vida. Pau Casals va ser convidat a les Nacions Unides en tres ocasions: el 1958, el 1963 i el 1971, i els seus discursos son una magnífica expressió del pensament i sensibilitat d’aquest català universal.
50 anys després de la seva darrera visita a les Nacions Unides i de l’estrena de l’Himne per a les Nacions Unides compost per Pau Casals, commemorem aquell moment històric amb uns Diàlegs amb Música on parlarem de la vigència dels valors de Pau Casals avui, del paper actual de les Nacions Unides, la governança global i la defensa de la pau. El proper 13 d’octubre celebrem la sessió de Diàlegs amb Música, “Pau Casals i les Nacions Unides. La defensa de la pau avui” de la mà de Pol Morillas, director del CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs), Xavier Mas de Xaxàs, corresponsal diplomàtic de La Vangurdia i Jordi Pardo, director general de la Fundació Pau Casals. El diàleg serà conduït per Mònica Pagès, periodista, i la música de l’acte anirà a càrrec de Miquel Keenan Fuentes Bock, violoncel·lista menció honorífica del Guardó Internacional Pau Casals per a Joves Violoncel·listes 2020, i la pianista Yoko Suzuki.
Diàlegs amb Música és una iniciativa de la Fundació Pau Casals, amb la col·laboració del CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) que combina música i paraula a partir del debat entre experts, músics i intel·lectuals en llegat de Pau Casals i en el seu compromís viu amb la música i la defensa de la pau. En aquestes connexions entre so i paraula es reflexiona entorn una manera de viure i entendre la música, difonent els valors que Pau Casals va defensar al llarg de tota la seva vida i que continuen essent més vigents que mai: la pau i els drets humans.
Pol Morillas
Director del CIDOB
Director del CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs). És politòleg, doctor en Ciència Política, Polítiques Públiques i Relacions Internacionals per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Màster en Relacions Internacionals per la London School of Economics. Ha exercit docència en diverses universitats, incloent la UAB, Blanquerna i ESADE. És membre de l’Observatori de Política Exterior Europea (IBEI). Anteriorment, ha estat Cap de l’Àrea de Polítiques Euro-Mediterrànies a l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), coordinador del Comitè Polític i de Seguretat del Consell de la UE i assessor en Acció Exterior al Parlament Europeu. Ha publicat nombrosos articles d’investigació en revistes acadèmiques, think tanks i articles d’opinió sobre dinàmiques globals, integració europea, política exterior europea i relacions euro-mediterrànies, entre d’altres. El seu últim llibre és Strategy-Making in the EU. From Foreign and Security Policy to External Action publicat per l’ed. Palgrave Macmillan el 2019 i ha estat codirector del documental ‘Bouncing Back: world politics after the pandemic’ (2021).
Xavier Mas de Xaxàs
Corresponsal diplomàtic de La Vanguardia
Xavier Mas de Xaxàs Faus (Barcelona, 1964) és el corresponsal diplomàtic de La Vanguardia. Ha dedicat pràcticament tota la seva carrera professional a la cobertura d’afers internacionals, des la caiguda del Mur de Berlín fins a la represió dels uigurs a Xinjing. Va ser corresponsal de La Vanguardia als Estats Units, on va viure l’11-S. Després va cobrir les primaveres àrabs, tant al nord d’Àfrica com a l’Orient Mitjà. És autor de diversos llibres com La sonrisa americana. Una reflexión sobre el imperio estadounidense (Mondadori), i Mentiras. Viaje de un periodista a la desinformación (Destino). Ha codirigit diversos documentals, així com el projecte videogràfic La cadira de Carme.
Jordi Pardo
Director general de la Fundació Pau Casals
President del Cercle de Cultura de Barcelona. Llicenciat en Geografia i Història, UB, i Màster per ESADE. Membre del jurat de la Comissió Europea per a les Capitals Culturals d’Europa (2011-2016). Membre de l’equip d’experts d’UNESCO en polítiques culturals (2011-2015). Ha dirigit projectes culturals a ciutats i territoris d’Europa, Àsia i Amèrica. Ha estat directiu de diferents institucions culturals, entre d’altres, gerent del CCCB, director del Projecte del Museu del Disseny de Barcelona i director del Parc Arqueològic i Museu d’Empúries.
Mònica Pagès Santacana
Periodista
Periodista de l’àmbit cultural, especialista en música clàssica i en arts plàstiques. Escriu regularment a la Revista Musical Catalana i en d’altres revistes. Ha col·laborat durant dotze anys amb Catalunya Música i ha comissariat diverses exposicions, al Palau de la Música Catalana i en d’altres institucions. Ha realitzat tasques de comunicació per a diversos projectes culturals d’arreu de Catalunya. És autora de diversos llibres, entre els quals la biografia de la pianista Alicia de Larrocha (Notas para un genio, Alba Editorial). www.monicapages.com
Miquel Keenan Fuentes Bock
Violoncel
Nascut a Holland (Estats Units) l’any 1999, actualment estudia al Conservatori Superior de Música del Liceu a Barcelona, amb la professora Amparo Lacruz. Anteriorment havia estudiat al Meadowmount School of Music. Ha actuat amb la Interlochen Orchestra, al Lincoln Center Stanley H. Kaplan Penthouse i al Hope College Annual Concerto-Aria Competition, entre d’altres. L’any 2020, va rebre una Menció Honorífica del Guardó Internacional Pau Casals per a Joves Violoncel·listes, que impulsa la Fundació Pau Casals.
Yoko Suzuki
Piano
Nascuda a Tòquio, va estudiar a la Universitat de Música de Musashino (Japó), on va obtenir el diploma de la carrera de piano. Posteriorment va estudiar a l’Acadèmia Marshall (2001), on va rebre classes de les professores Alicia de Larrocha i Carme Bravo, i l’any 2004 va obtenir el diploma de Màster de Música Espanyola. Ha rebut diversos reconeixements internacionals, com el segon premi del Concours Musical de France du Ministère de la Culture et de la Communication (2005) i el Diploma d’Onore del Torneo Internazionale de Musica (2006). Ha gravat diversos CD dels quals destaca Granados Piano – Cartas de Amor (Columna Música), que va ser considerat un dels millors discos del 2016 als Premis Enderrock.
G. Cassadó: Serenade
E. Granados: Dansa espanyola núm. 5 “Andaluza”
J. Klengel: Scherzo en Re menor Op.6
G. Fauré: “Après un Rêve”
P. Casals: Himne per a les Nacions Unides per violoncel i piano