PAU CASALS

VIL·LA CASALS - MUSEU PAU CASALS
Avinguda Palfuriana, 67 | 43880 Sant Salvador, El Vendrell | Tel. +34 977 684 276 | Fax. +34 977 684 783 | Museu: museu@paucasals.org | Fundació: fundacio@paucasals.org

Pau Casals - Biografia


1876
Neix el 29 de desembre, al carrer de Sant Anna, núm. 2, del Vendrell.
1882
El 27 d’abril fa la seva primera actuació musical al cor de l’església del Vendrell

El seu pare, Carles Casals Riba, li comença a fer classes de música i de piano.
1883
Col·labora amb el seu pare en la composició d’una partitura per a una representació dels Pastorets, Los Pastorcillos en Belén.
1885
El seu pare i el “Peret el barber” li construeixen la “carabasseta”, considerada com el seu primer violoncel.
Comença a tocar l’orgue del Vendrell.
1888
Un trio de música de cambra, amb Josep Garcia al violoncel, toca al Centre catòlic del Vendrell. És la primera vegada que Pau Casals veu i sent un violoncel.

A finals d’estiu, viatja a Barcelona amb la seva mare i inicia els estudis a l’Escola Municipal de Música.

El seu pare, Carles Casals, li compra un violoncel de tres quarts.
1889
Comença a tocar al Cafè Tost de Barcelona set dies a la setmana, tres hores cada nit, per 4 pessetes.
1890
És introduït al món musical i cultural de Barcelona a través del senyor Tost, propietari del Cafè Tost.
Descobreix les Sis suites de Johann Sebastian Bach al carrer Ample de Barcelona.
El seu pare, Carles Casals, li compra un violoncel.
1891
El 23 de febrer participa en un concert benèfic per a l’actriu còmica Concepció Palà, al Teatro Novedades de Barcelona.
Coneix el trio musical format per Isaac Albéniz, Enrique Fernánez Arbós i Agustín Rubio.
Isaac Albéniz escriu una carta de recomanació per a Pau Casals al comte de Morphy, secretari de la reina regent d’Espanya, Maria Cristina.
Comença a treballar a La Pajarera, un cafè situat a la plaça de Catalunya, on fa actuacions cada nit i forma trio amb Ibarguren i Armengol.
Durant aquest any coneix el compositor Enric Granados, amb qui comença una llarga amistat.
1893
A la primavera es gradua amb honors a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
Viatja a Madrid amb la seva mare i els seus germans.La reina Maria Cristina li concedeix una beca de 250 pessetes mensuals.
Inicia la seva segona etapa de formació musical a Madrid començant les classes al Conservatorio de Música y Declamación, amb Jesús de Monasterio com a professor de música de cambra.
1895
El 14 de febrer és nomenat “Caballero de la Real Orden de Isabel la Católica”.
Viatja a Brussel·les, amb una carta de recomanació per a François Gavaërt, director del Conservatori de Musica. Després de les proves d’accés amb Edouard Jacobs, Pau Casals renuncia entrar al conservatori i decideix anar a París.
La reina Maria Cristina li retira la pensió.
Després d’uns temps difícils a París decideix tornar a Barcelona.
1896
El maig s’incorpora com a professor a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i el novembre el nomenen professor de violoncel del Conservatori del Liceu.
Comença a fer concerts en petites societats de Barcelona com l’Ateneu barceloní i l’Ateneu gracienc.
És acceptat com a violoncel·lista a la Gran Orquestra del Teatre del Liceu.
Coincideix a Barcelona amb Isaac Albéniz, Agustín Rubio, Enrique Fernández Arbós, Enric Granados i Saint-Saëns.
1897
Formació del Quartet Crickboom amb Pau Casals al violoncel, Mathieu Crickboom i Josep Rocabruna al violí i Rafael Gálvez a la viola.
Inicia una gira per Espanya amb Enric Granados i Mathieu Crickboom.
La reina Maria Cristina li regala un safir blau i un violoncel nou, un Gagliano.
1899
Pau Casals va a París i s’instal·la a la casa de la cantant nord-americana Emma Nevada i el seu marit Raymond Palmer.
El maig viatja a Londres amb Emma Nevada i el pianista Léon Moreau.
El 20 de maig debuta a Londres al Crystal Palace amb el “Concert en re menor” de Lalo i el 20 d’agost actua en un concert privat davant la reina Victòria d’Anglaterra, a l’Osborne House, a l’illa de Wight.
Torna a París on fa el seu primer debut amb el gran director francès Charles Lamoureux:
-El 12 de novembre al Teatre de la República de París, fa la seva primera actuació com a solista amb el Concert de Lalo.
-El 17 de desembre fa la seva segona aparició amb l’Orquestra Lamoureux interpretant el Concert de Saint-Saëns.
1900
S’instal·la a París i comença la seva gran carrera com a solista.
Comença a introduir-se en la xarxa social, musical i cultural del París de començaments de segle.
Pau Casals i el pianista Harold Bauer comencen a tocar junts a principis de l’estiu. Fan concerts a San Sebastián i al Teatro de la Comedia de Madrid, entre d’altres.
1901
El novembre, fa el seu primer viatge als Estats Units a bord del “Sant Paul” per realitzar una gira amb la cantant Emma Nevada, el pianista Léon Moreau i el flautista Daniel Marquesi.
Durant la seva estada a San Francisco, pateix un accident a la mà esquerra en una excursió al Mont Tamalpais que l’obliga a abandonar la gira. Durant aquests mesos s’instal·la a la casa de Michael Stein i inicia una llarga amistat amb els seus fills Gertrude i Leo Stein.
La reina Maria Cristina li concedeix la “Gran Cruz de Caballero de la Real Orden de Carlos III”.
1903
El 3 de maig inicia una gira amb Harold Bauer i Moreira de Sá per sud Amèrica.
1904
Realitza el segon viatge als Estats Units, aquest cop com a solista.
El 12 de gener fa la seva primera actuació al New Lyceum Theatre a New York, on interpreta el Concert en re menor de Haydn amb l’America Symphony Orchestra.
El 15 de gener el president Theodore Roosevelt el convida a tocar a la Casa Blanca.
El 9 de març debuta al Carnegie Hall de New York i interpreta el Don Quixot de Richard Strauss.
A finals d’any torna a París i s’instal·la a la Vil·la Molitor.
1905
Inicia una relació sentimental amb la violoncel·lista portuguesa Guilhermina Suggia.
Creació del Trio Cortot-Thibaud-Casals, format pel violinista Jacques Thibaud, el pianista Alfred Cortot i Pau Casals al violoncel.
El novembre realitza el seu primer viatge a Rússia, per actuar en un concert el dia 18 a la Sala de la Noblesa de Sant Petersburg, on inicia els primers contactes amb els cercles musicals de Moscou.
1906
El 18 de desembre de 1906 el Trio Corot-Thibaud Casals fa el seu debut en un concert a Lille. Es converteixen en un dels trios musicals més importants del moment.
1908
A la tardor, mor el seu pare, Carles Casals Riba.
1909
El 20 d’octubre és convidat per Edward Speyer a tocar al Bechstein Hall, per a la Classical Concert Society de Londres.
A partir d’aquest moment cada any es desplaça a Anglaterra a tocar.
1910
El mes de novembre Pau Casals fa el seu debut a Viena on interpreta el Concert en do sostingut menor d’Emanuel Moór al Gran Saló del Musikverein, amb l’Orquestra Filharmònica de Viena dirigida per Franz Schalk.
1912
El gener interpreta amb Eugene Ysaÿe, el Doble Concert de Brahms a Moscou i a Sant Petersburg, i el 20 de febrer al Gran Hall de la Musikverein de Viena.
El febrer toca el Triple Concert de Beethoven amb Donald Francis Tovey i Georges Enesco a Budapest.
A finals d’any Pau Casals acaba la seva relació amb Guilhermina Suggia.
1914
El març s’embarca cap a Nova York.
El 4 d’abril es casa a New Rochelle (NY) amb la soprano nord- americana Susan Metcalfe i inicien una gira junts pels Estats Units.
El 13 de desembre fa el primer concert al Metropolitan Opera House de Nova York on interpreta el Concert de Saint-Saëns i el Kol Nidrei de Bruch, amb l’Orquestra de l’Òpera i el director Richard Hageman.
1915
A principis d’any, realitza els primers enregistraments per a la Columbia Gramophone Company.
1916
El maig organitza un concert benèfic al Metropolitan Opera House per als fills del seu amic Enric Granados, juntament amb Paderewski i Fritz Kreisler.
1917
A l’octubre, després de la Revolució russa, decideix no tornar a tocar en aquest país.
1919
El 10 de gener actua a la ciutat de Mèxic amb l’Orquestra Simfònica de la Ciutat, dirigida per Josep Rocabruna. Inicia una gira de tres setmanes per Mèxic.
Poc temps després torna a Barcelona i s’instal·la al número 440 de l’avinguda de la Diagonal.
El juny inicia, juntament amb el seu germà Enric, el projecte de creació de l’Orquestra Pau Casals, amb Enric Casals de primer violí, Enric Ainaud de primer violí adjunt i Bonaventura Dini de primer violoncel.
1920
Funda, juntament amb Alfred Cortot i Jacques Thibaud l’École Normale de Musique de París, on realitza cada estiu cursos d’interpretació.
El 13 d’octubre té lloc el primer concert de l’Orquestra Pau Casals al Palau de la Música Catalana.
1922
El 7 d’abril debuta com a director al Carnegie Hall de Nova York.
1926
El maig, crea l’Associació Obrera de Concerts, una associació de caràcter independent amb la intenció d’apropar la música a la classe treballadora.
1927
El març fa una sèrie de concerts a Viena amb motiu del centenari de Beethoven.
El 19 d’abril Eugene Ysaÿe dirigeix a Barcelona, amb motiu del centenari de la mort de Beethoven, la Simfonia Heroica de Beethoven i el Triple concert amb Thibaud, Cortot i Pau Casals.
La vila del Vendrell el nomena fill predilecte.
1928
El 26 de febrer realitza el seu últim concert com a solista als Estats Units, al Town Hall de Nova York, amb Nicolai Mednikoff al piano.
La relació de Pau Casals amb Susan Metcalfe es refreda i acaba en una separació definitiva.
1931
L´11 de març , mor la seva mare, Pilar Defilló, a Sant Salvador.
El 15 d’abril es proclama la segona República espanyola.
Dirigeix al Palau de Montjuïc de Barcelona la Novena Simfonia de Beethoven, amb l’Orquestra Pau Casals i l’Orfeó Gracienc, per celebrar la proclamació de la República.
1933
Realitza els últims concerts amb Jacques Thibaud i Alfred Cortot, finalitzant així una unió que havia durat vint-i-set anys.
Participa al Festival Brahms de Viena amb Huberman, Schnabel i Hindemith.
Rebutja la invitació de Wilhelm Furtwängler per anar a tocar amb la Filharmònica de Berlín, per a la temporada de 1933. En una carta escrita per Pau Casals a Bronislaw Huberman, manifesta la seva posició de no tornar a tocar a Alemanya “mentre la seva vida musical no sigui lliure".
1934
És nomenat, juntament amb Albert Schweitzer, Doctor Honoris Causa per la Universitat d’Edimburg.
La ciutat de Barcelona li ret homenatge: el nomena fill adoptiu, li lliura la Medalla de la Ciutat i s’inaugura l’avinguda de Pau Casals.
1936
El 28 de juny l’Orquestra Pau Casals finalitza la seva última temporada.
El 18 de juliol, durant un assaig amb l’Orquestra Pau Casals al Palau de la Música Catalana comença l’alçament militar.
Malgrat la situació d’inestabilitat a Espanya i l’imminent inici de la Guerra Civil, Pau Casals continua realitzant gires per Europa i Amèrica del sud i fent concerts benèfics per a queviures, roba i medicaments.
Entre 1936 i 1939 Pau Casals enregistra per a la casa EMI les Sis Suites per a violoncel sol de Johann Sebastian Bach.
1938
El febrer inicia una gira pel nord d’Àfrica.
El 19 d’octubre de 1938 fa el seu últim concert a Catalunya al Teatre del Liceu de Barcelona, en benefici de la Societat d’Ajuda als Infants.
1939
A finals de gener, després de l’ocupació de Barcelona per les tropes del general Franco, Pau Casals marxa cap a l’exili.
La Universitat de Barcelona el nomena Doctor Honoris Causa.
El 28 de març fa un concert benèfic per als nens refugiats, al Royal Albert Hall de Londres.
Després d’una curta estada a París a casa de Maurice Eisenberg, se’n va a Prada i s’instal·la en una habitació del Grand Hotel des d’on comença la seva campanya d’ajuda als refugiats espanyols, juntament amb el seu amic Joan Alavedra.
1940
El 13 de juny els alemanys entren a París. Pau Casals, Francesca Capdevila, Pilar Casals i la família Alavedra decideixen abandonar França des de Bordeus a bord del “Champlain” cap a nord Amèrica.
A punt d’embarcar, el "Champlain" és bombardejat pels alemanys i decideixen tornar a Prada on Pau Casals s’instal·la amb Francesca Capdevila i els Alavedra a la Vil·la Colette.
1943
El poema El pessebre del poeta català Joan Alavedra guanya el primer premi dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili, celebrats a Perpinyà. Pau Casals el comença a musicar.
1945
El 27 de juny, un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, Pau Casals fa un concert al Royal Albert House de Londres, amb l’Orquestra Simfònica de la BBC dirigida per Adrian Boult. En finalitzar el concert Pau Casals transmet un missatge a Catalunya a través dels estudis de la BBC.
Després d’una setmana de concerts per Anglaterra, decideix no tornar a tocar en aquest país com a protesta per la immobilitat dels països aliats davant del règim del general Franco.
Rebutja els Doctorats Honoris Causa de les universitats d’Oxford i Cambridge.
1946
El 7 de novembre és nomenat Gran Oficial de la Legió d’Honor Francesa.
Decideix no tornar a tocar públicament mentre les democràcies no canviïn la seva actitud envers el govern de Franco i comença el seu segon exili a Prada. Durant els quatre anys següents es dedica a compondre, a fer classes de violoncel i sobretot a ajudar els refugiats catalans i espanyols.
1950
El maig, presideix els Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili, celebrats a Perpinyà.
Sota la iniciativa d’Alexander Schneider, el 2 de juny comença el primer Festival de Prada, el Festival Bach, en commemoració del bicentenari de la mort del compositor.
1951
El juliol se celebra el segon Festival de Prada al Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà, amb la participació de la pianista Myra Hess. Marta Montañez assisteix per primera vegada al festival.
El setembre dirigeix a Zürich dues de les seves composicions, La sardana per a violoncels i Els tres reis.
1952
Participa per primera vegada a l’Acadèmia Musical d’Estiu de Zermatt. Des d’aquest any fins al 1966 hi fa cada any master classes d’interpretació.
1954
Del 7 al 23 de juny se celebra el quart Festival de Prada, limitat a la música de cambra de Beethoven i amb la participació de Pau Casals, Eugène Istomin, Rudolf Serkin, Mieczyslaw Horszowski, Szymon Goldberg, Joseph Fuchs i el Trio Pasquier.
El setembre, Marta Montañez arriba a Prada per començar classes d’interpretació amb Pau Casals.
1955
El 18 de gener mor Francesca Capdevila.
A principis d’estiu se celebra el sisè Festival de Prada a l’església de Sant Pere, amb la participació dels pianistes Eugène Istomin i Mieczyslaw Horszowski, els violinistes Yehudi Menuhin i Sándor Végh, i el cantant Dietrich Fischer-Dieskau.
L’11 de desembre fa el seu primer viatge a la terra natal de la seva mare, Puerto Rico, acompanyat per Marta Montañez.
1956
Sota la iniciativa d’Abe Fortas i el governador Luis Muñoz Marín, es gesta la creació dels Festivals Casals Inc., amb Pau Casals de director musical i Alexander Schneider com a assistent musical.
A finals de novembre torna a Puerto Rico, acompanyat per Marta Montañez, el seu germà Enric i la seva dona, i s’instal·la al barri de Santurce de San Juan de Puerto Rico, en una casa situada al carrer Bucaré.
1957
El 16 d’abril pateix un atac de cor durant un assaig amb l’ Orquestra del Festival, al Teatre de la Universitat de Puerto Rico.
La direcció del Festival Casals decideix realitzar el primer Festival Casals de Puerto Rico en homenatge a Pau Casals, sota la direcció d’Alexander Schneider.
Paral·lelament al Festival Casals, es crea l’Orquestra Simfònica de Puerto Rico i el Conservatori de Música, del qual Pau Casals és nomenat president.
El 3 d’agost Pau Casals i Marta Montañez es casen a San Juan de Puerto Rico.
1958
A la primavera se celebra el segon Festival Casals de Puerto Rico amb la participació de Pau Casals.
El 24 d’octubre és convidat pel secretari general de les Nacions Unides, Dag Hammarskjöld, a fer un concert a l’Assemblea General de Nova York, per commemorar el Dia de les Nacions Unides. El concert, juntament amb el missatge de pau que Pau Casals havia gravat uns dies abans a Ginebra, va ser retransmès per ràdio a més de 40 països, convertint-lo des d’aquest moment en símbol de la lluita per a la pau al món.
Aquest mateix any és nomenat per al Premi Nobel de la Pau.
1960
A la primavera realitza una sèrie de master classes a la Divisió de Música de la Universitat de Berkeley.
El juliol, és convidat pel seu amic i pianista Rudolf Serkin a dirigir una sèrie de master classes a l’Escola de Música d’Estiu de Marlboro, al sud de Vermont (USA). Des del 1962 es converteix en una cita anual fins al 1973.
El 17 de desembre de 1960, estrena l’oratori El pessebre al Fuerte de San Diego, a Acapulco.
1961
A l’abril fa una visita de tres setmanes al Japó on realitza un concert amb el seu deixeble Takeichiro Hirai.
El setembre visita per primera vegada Israel, per participar com a jurat en el III Concurs Internacional de Violoncel Pau Casals i prendre part del Tercer Festival de Música d’Israel.
El 13 de novembre és convidat per John Fitzgerald Kennedy a fer un concert a la Casa Blanca.
1962
El 19 d’abril, amb el concert de l’oratori El pessebre celebrat al Memorial Opera House de San Francisco, Pau Casals anuncia la seva intenció d’embarcar-se en una croada personal per a la dignitat humana, la fraternitat i la pau.
Durant els deu anys següents, dirigirà El pessebre arreu del món. Aquesta serà l’activitat musical més important dels seus últims anys.
1963
El 24 d’octubre, El pessebre és interpretat a la seu de les Nacions Unides, a Nova
York, amb l’Orquestra del Festival Casals i el Cor de l’Orquestra de Cleveland.
El president dels Estats Units, John Fitzgerald Kennedy, li concedeix la Medalla de la Llibertat.
1965
El 15 d’abril dirigeix “El Pessebre” al Carnegie Institute of Technology, a Pittsburgh (USA), i al mateix mes els “Concerts de Brandenburg” de Johann Sebastian Bach.
La resta de l’any continua amb la seva activitat habitual: Al maig el Festival Casals de Puerto Rico, a principis d’estiu el Festival Casals, a l’agost l’Acadèmia d’Estiu de Zermatt i a la tardor l’Escola de Música de Marlboro.
1966
El setembre, Pau Casals dirigeix “El pessebre” a Sant Miquel de Cuixà.
El desembre, amb motiu del seu 90è aniversari, rep nombrosos homenatges públics, entre els quals cal destacar el que li van fer els catalans a Molig, amb l’actuació dels Nens del Vendrell, i el de Puerto Rico amb una recepció realitzada al pati de la “Fortaleza” amb l’assistència del vicepresident dels Estats Units Hubert Humphrey.
1967
El 21 d’octubre, Pau Casals és convidat per l’Associació de les Nacions Unides, a dirigir “ El pessebre” al Constitution Hall de Washington D.C., per commemorar el Dia de les Nacions Unides. Després del concert, Pau Casals manté una entrevista amb el president Lyndon B. Jhonson, a la Casa Blanca.
1971
Rep la Gran Creu de l’Orde del Mèrit Nacional de França. Compon L’himne de les Nacions Unides. El 24 d’octubre participa en el concert del Dia de les Nacions Unides, a la seu de l’Assemblea General, a Nova York. En aquesta ocasió, Pau Casals estrena L’himne de les Nacions Unides, i el Secretari General, U-Thant, li lliura la Medalla de la Pau.
1972
El 3 de juliol Pau Casals i la seva esposa Marta creen la Fundació Pau Casals amb l’objectiu de deixar a Catalunya tot el llegat que el mestre conservava a la casa de Sant Salvador, El Vendrell.
1973
El juny, assisteix al Festival Casals, celebrat al Carnegie Hall i al Central Park de Nova York.
Del 16 de juliol al 26 d’agost, participa en el 13è Festival de Música d’Israel on realitza el seu últim concert.
A finals de setembre, a Puerto Rico, pateix un atac de cor irreversible.
El dia 22 d’octubre mor a l’Hospital de Auxilio Mútuo de San Juan i uns dies més tard és enterrat al Cementiri Commemoratiu d’aquella ciutat.
1979
El 9 de novembre les seves despulles són traslladades a Catalunya, on reposen avui dia al cementiri del Vendrell.